COM HA ANAT AIXÒ DELS NOMS?
Entre el 10
i el 14 de desembre ha estat obert el termini per a la presentació de
propostes. I ja tenim
els 10 noms candidats.
I ARA?
Ara a votar
el nom que més t’agradi !
QUAN?
Dimecres 19
de desembre
- de
- de
- de 4:30 a 5h.
ON?
A cadascuna
de les dues escoles
I ELS NOMS?
Són aquests:
Escola L’AIGUANAF
Fins a
finals del segle XIX, a tot el Maresme en especial Argentona, hi havia grans
plantacions de tarongers i amb les flors fresques, s’elaborava l’aiguanaf que
és una aigua aromàtica destil·lada, resultant un gran antiespasmòdic i usat
també en perfumeria.
A
Argentona, fins a mitjans del segle XX, encara es conreava a la zona del
Collell i s’elaborava davant de l’ajuntament, en uns baixos que es coneixien
com l’aiguanaf.
Diu el
llegendari argentoní que un enginyer anglès escollit per dirigir les obres de
la construcció del ferrocarril de Barcelona a Mataró, es va enamorar d’una
pubilla d’Argentona, s’hi va casar i va continuar la tradició familiar fent
l’aiguanaf. I per això tenim els Senyors de l’aiguanaf com a gegants
d’Argentona.
A partir
de l’aiguanaf es pot fer aiguanaf compost que és una barreja amb vi ranci i també
s’elabora una essència, dissolent en aigua l’oli essencial de la flor de
taronger.
Diccionari
de l’IEC
Aiguanaf: m. (LC) Aigua de flor de taronger i
d’altres cítrics, emprada com a sedant.
Enciclopedia
catalana:
Aiguanaf: Probablement traducció parcial de
l’àr.mâ’nafa “aigua d’olor” m perfum/farm Aigua aromàtica destil·lada obtinguda
a partir de flors de taronger fresques.
Escola ARBURAIX
És el nom resultant de la fusió dels dos centres i
del poble:
AR..........Argentona, BUR..............Burniol i AIX................Aixernador.
Escola BURNADOR
És la
combinació de mig nom de cadascuna de les dues escoles, BURNIOL i AIXERNADOR
Escola BURRIAC
Per la
vinculació del Castell de Burriac amb el poble. És un element de referència
d’Argentona així com a monument històric argentoní, tot i que pertanyi al terme
municipal de Cabrera de Mar.
Burriac =
Fortalesa. Així veiem aquesta fusió com la creació d’una escola forta amb uns
ciments resistents i amb molta empenta.
Escola EL CÀNTIR
És un
element emblemàtic i representatiu d’Argentona, el qual està lligat a la seva
tradició cultural, ja que dóna nom a un tret d’identitat del poble (La Fira del Càntir, el Museu del
Càntir...)
Escola LA JULIANA
Era el
nom popular de la campana grossa d’Argentona, famosa per allunyar tempestes.
Malauradament desapareguda a l’agost del 36.
La
tradició ens explica que la
Juliana fou fruit de la col·laboració
de tot el poble que no només la sufragà, sinó que a més a més, en el moment de
la fusió del bronze molts vilatans hi abocaren gran quantitat de
monedes de plata per tal de que la seva sonoritat
fos única i ben especial. I així va ser, ja que quan la
van inaugurar, els tons argentants de la campana eren tan aguts que van
originar una trencadissa de vidres en les cases del voltant. Aquest fet va
obligar al mestre artesà a fer-li una escletxa per tal d’esmorteir la seva veu
tan viva.
Escola PAÏSOS CATALANS
Aprofitant
que el nom coincideix amb el nom del carrer de l’escola.
Escola LA RIERA
1.- Hem
volgut formar el nou nom de l’escola amb les lletres que tenen en comú les dues
escoles com a símbol de la seva fusió . Ja que les lletres són bàsiques en tots
els aprenentatges que s’hi imparteixen a les escoles i ho hem fet a través d’un
dels joc de lletres que agrada més als
nens.
Les
lletres que comparteixen les dues escoles són :
L A I E R N O. Finalment, fent combinacions amb les 5 primeres hem
trobat : LA RIERA.
2.-
Volíem que el nom de l’escola fos engrescador en totes les etapes evolutives
dels nens. Considerem que LA
RIERA és coneguda pels nens d’Argentona, tant els grans com
els petits poden passejar, fer volts en bicicleta, anar a observar les
crescudes de l’aigua quan plou, observar els conreus…
3.-
Considerem que és important que el nom estigui relacionat amb algun fet,
situació o lloc del poble. Qui d’Argentona no sap on és LA RIERA ?
4.- Ens
agrada el sentit simbòlic de LA
RIERA : Els nens, com l’aigua són vida. La Riera acompanya l’aigua en el seu camí fins que aquesta és
prou gran fins arribar al mar. L’escola també acompanya als nens en el seu
procés d’aprenentatge i de fer-se grans. Tant la Riera com l’escola també
interaccionen amb el poble aportant-li riquesa.
5.-
Històricament Argentona ha tingut dos Aixernadors. Tots dos han estat llocs
d’alegria , de trobada i d’il·lusions. El primer es va assecar fa anys, el segon per les circumstàncies actuals
també desapareix. Però té un punt poètic saber que tots dos Aixernadors ens els
trobarem quan anem a LA RIERA.
6.- No
hem trobat documentació al respecte , però estem segurs que el mestre Francesc
Burniol , en més d’una ocasió també va esmentar LA RIERA als seus alumnes a les
seves classes.
7.- i com
tot en la vida cal prendre-ho amb sentit de l’humor… també pensem que amb totes
les peripècies que hem hagut de passar les dues escoles fins a fusionar-se, que
el nom de la nostre escola coincideixi amb el d’un culebrot no ens importa.
Escola LA XARRANCA
1. En un primer moment vam pensar en noms
d’espais argentonins que, gràcies al nom d’escola, recuperessin o conservessin
una certa atenció per part del poble.
El fet que totes les escoles del poble
siguin Escoles Verdes convergeix en aquesta mena de noms.
Ara bé, ja hi ha ja dues escoles amb noms
així: Les Fonts i El Bosquet. I una de les
propostes per al nom de l’escola és "La Riera " que és una opció que també ens agrada
molt.
Així, descartem proposar un nom que
continuï aquesta línia.
2. En un segon moment ens vam plantejar
l’opció de batejar l’escola amb el nom d’un argentoní o argentonina il·lustre.
Però aquesta opció, ens sembla, ja està
prou ben representada amb l’escola Bernat de Ruidameia i Francesc
Burniol. L'inspector ens va comentar que aquest nom es preservaria en algun
altre servei o recurs educatiu (com per exemple la futura biblioteca?)
3. Finalment arribem a la conclusió que un
nom interessant pot ser un que, d’alguna manera, faci referència ja no al poble
sinó al propi fet educatiu, a com entenem l’educació en aquest poble i al
tarannà que li volem donar.
Des d’una perspectiva pedagògica
contemporània, en la que l’alumne és el centre del procés de l’aprenentatge, en
la que els nostres nens i nenes aprenen fent, experimentant, sentint i
relacionant-se, ens agrada que el nom de l’escola sigui el de la pràctica
educativa més vella que es coneix: el joc.
Així proposem que la nova escola es digui La Xarranca.
Ens resulta un
nom amable, alegre, juvenil i suggerent: com l’escola que volem. Un nom que
suggereix una escola com a espai/entorn d’aprenentatge a través del joc, d’un
joc "dels de tota la vida", al que ja jugaven els nostres avis i
àvies, els nostres pares i mares, d’aquí i de pràcticament qualsevol racó del
planeta, un joc socialitzador per sobre dels jocs virtuals més individualistes.
La xarranca és un joc amb innumerables varietats en la que totes vénen a ser un
símil de la vida, i de la cultura de l’esforç, en el sentit que per arribar al
"Cel" cal superar diferents
dificultats, com anar a peu coix, no trepitjar les ratlles, que el tros de
teula o pedra no se’n surti de...
Símil de
la vida i també de la pròpia escola: la majoria de les xarranques tenen tantes
caselles com cursos hi ha en una escola d’infantil i primària: 9. I com la
vida, l’escola també és una història de superació progressiva, personal i
col·lectiva.
Per últim, ens agrada el fet que tant a
L’Aixernador com a la Burniol
hi hagi dues xarranques dibuixades a terra. Posar-li aquest nom de joc a la
nova escola és, també, una bona opció per projectar i perpetuar la il·lusió amb la que les dues escoles les
van dibuixar i que, segur, serà un dels actius més valuosos del nou projecte
educatiu.
Escola LA XARBOTADA
- Ens agrada la sonoritat de la paraula
(Hi ha un llibre de’n Jaume Clavell que la documenta)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada